.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feu tot el que ell us digui»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del profeta Isaïes

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu.
No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Is 62,1-5

Salm Responsorial

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.  R 

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R

Sl 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c [R.: 3]

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los.
Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

1Co 12,5-11

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.»
Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.
Jn 2,1-12

"Feu tot el que Ell us digui"

No vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa: perquè el destí de Jerusalem és ser llum de tot el món.
A la Bíblia un nom nou indica identitat nova que ve donada pel Senyor —com Abraham (Gn 17,5) o Cefes/Pere (Jn 1,42)—. Així també ara Jerusalem et diran «Jo-me-l’estimo» i a la teva terra «Té-marit»: és el nom nou posat per Déu.
Pel que fa als dons de l’Esperit no vull que estigueu en la ignorància (v. 1): a Corint, valorant el carisma per l’espectacularitat i vanagloriantse’n, mostren la seva ignorància.
Pau no parla de «fenòmens espirituals» sinó de dons espirituals per subratllar millor el caràcter de do-regal que té tot carisma.
Els carismes l’Apòstol anomena «dons» per la seva gratuïtat; «serveis» per la finalitat d’ajut al bé de tots; i «miracles» per provenir de Déu.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots: a l’Església no hi ha carismàtics i no-carismàtics perquè cadascú rep algun do de l’Esperit que no és pel lluïment del receptor sinó en bé de tots.
El «Llibre dels Signes» (Jn 2-12) narra 7 signes, triats d’entre els molts altres senyals que Jesús va fer (20,30). Jn mai parla de «miracle» per evitar la idea de fenomen espectacular sinó de senyal que cal veure, entendre i fer-ne cas.
Al tercer dia se celebrà un casament a Canà de Galilea: l’episodi té lloc al tercer dia. Què vol dir aquesta referència teològica al tercer dia?
Tot el cap. 2 és anticipació del resultat final de l’obra del Crucificat i Ressuscitat que ens dóna un «vi» de felicitat i salvació incomparablement millor del tastat fins ara; i substitueix el Temple de Jerusalem pel santuari del seu cos ressus - citat (v. 13-22) com a punt clau de trobada amb Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES